Dormir com un peix

Dormir com un peix
sintagma verbal – dormir profundament
sinònims – dormir pla, dormir com una marmota
antònims – dormir com les llebres, dormir amb un ull obert

Ja són moltes les vegades que m’heu preguntat a què em dedico exactament. Què és, ben bé, el que faig tantes hores al laboratori, o de què serveix que un neurocientífic investigui com dormen els peixos o les mosques del vinagre. Una de les coses que em fascinen de la ciència és que tota pregunta, a part de respostes, porta més preguntes. Així que abans de respondre, us torno la pilota: us heu plantejat mai perquè dormim? O què és, exactament, el que ens fa estar cansats al final d’una llarga jornada? O fins i tot com és que hi ha nits en les que no podem aclucar l’ull de la calor que fa o dels nervis de la reunió de l’endemà, i en canvi altres nits dormim plans fins l’hora de dinar? Les respostes a aquestes preguntes no són d’interès exclusiu als humans. De fet, la majoria d’animals acaben fent una capcinada en un moment o altre del dia. Tant se val si ets un gat, un gos, o un peresós, dormir és igual d’important. Per què? De teories no en falten, però el cert és que encara no n’estem del tot segurs.

Read More »

Científics Errants | Entrevista a Ramon Roca

Judoka de naixement i biotecnòleg per vocació, el Ramon és el primer Científic Errant d’aquest 2018. En acabar el Grau en Biotecnologia a la UAB va prendre la difícil decisió d’omplir les maletes amb el judogi i la resta de possessions indispensables i mudar-se a Irvine, Califòrnia, a estudiar un Màster en Enginyeria Biomèdica. Bentornat a terres catalanes per començar un Doctorat en Biologia Molecular, ara aplica tot el que ha après a dissenyar, produir i posar a prova alternatives als antibiòtics convencionals. Amb ell parlarem sobre la gran amenaça que l’augment de resistències als antibiòtics suposa pel nostre futur immediat, sobre la importància de saber fracassar i d’aixecar-se de cada caiguda havent après alguna cosa, i sobre la necessitat de trobar l’equilibri entre la feina i el temps de desconnexió.

Read More »

Les albors de la Neurociència (VI): segles XVIII i XIX

Ha arribat l’hora de tancar la sèrie d’articles sobre les albors de la Neurociència, on hem viatjat als orígens de la neurociència per tornar navegant a través de la seva història. Com que ja fa uns mesos de l’última entrada, crec que el millor serà que fem un breu flashback per refrescar les nostres sinapsis: vam començar descobrint les trepanacions de l’era precolombina i els primers casos clínics relacionats amb el cervell documentats a l’Antic Egipte; tot seguit ens vam apropar a l’Antiga Grècia per conèixer les primeres teories postulades pels filòsofs grecs i com aquestes es van anar desenvolupant fins arribar a la doctrina de les cambres que es mantingué al llarg de l’Edat Mitjana; finalment, vam veure com l’arribada del Renaixement i les importants contribucions de Leonardo da Vinci i Andreas Vesalius van permetre establir les bases de l’anatomia, fisiologia i patologia modernes.

En l’últim article ens vam plantar al segle XVII, on vam ser testimonis dels raonaments i experiments que Descartes, Borelli i Swammerdam van dur a terme per intentar descobrir la naturalesa de l’spiritus animalis, el que llavors es creia que era la base del funcionament del sistema nerviós. En aquesta última etapa del viatge visitarem les idees de Monro i Galvani, i finalment arribarem a port amb les cabdals contribucions de Camilo Golgi i Santiago Ramón i Cajal, que van donar pas al naixement de la neurociència moderna.

cajalhippocampus1-e1514046799827.jpeg
Dibuix del circuit neuronal de l’hipocamp de ratolí. Santiago Ramón i Cajal. Histologie du Systeme Nerveux de l’Homme et des Vertebretes, Vols. 1 and 2 (Paris, 1911). Wikimedia Commons

Read More »

Científics Errants | Entrevista a Marta Solans

Després d’una pausa per gaudir de l’estiu, tornem a la càrrega amb una nova entrega de “Científics Errants”. Avui, però, no hem de viatjar gaire lluny. Ens acostem a Girona per conèixer la Marta, una investigadora que s’escapa del clixé de científic de bata blanca. Biomèdica amb ànima de docent, va fer un Màster d’Indústria Farmacèutica i Biotecnològica seguit d’un parell d’anys treballant en una multinacional farmacèutica, per finalment llençar-se a la piscina i reenganxar-se al món de la investigació per fer un doctorat sobre l’epidemiologia del càncer. L’objectiu de la seva recerca? Trobar factors que augmentin o disminueixin la incidència i supervivència de la leucèmia limfàtica crònica. Parlem amb ella.

Read More »

Un matí qualsevol en la vida d’un neurocientífic

T’has preguntat mai com és el dia a dia d’un investigador? Què fan els científics quan entren als seus respectius Instituts i Laboratoris? Has dubtat mai sobre si la típica imatge d’una persona amb bata blanca i ulleres mirant líquids de colors realment reflecteix la realitat del món de la recerca? Res més lluny de la realitat! A continuació us deixo un relat curt que vaig escriure pel concurs dInspiraciència 2017, inspirat en els mesos que vaig passar a Oxford investigant els circuits neuronals que regulen el son en Drosophila. L’objectiu darrera d’aquesta petita història era el de descriure un matí qualsevol en el dia a dia d’un neurocientífic i intentar així trencar una mica aquests estereotips tan arrelats a la nostra societat. Val a dir que cada laboratori i cada persona és diferent, així que si teniu un familiar, amic o conegut que treballa en el món de la recerca us recomano totalment que li demaneu en què consisteix la seva feina i, si teniu la sort de viure-hi a prop, si us podria ensenyar el laboratori. Potser la realitat us sorprendrà! 

No m’allargo més, us deixo llegir tranquils! 

Read More »

Científics Errants | Entrevista a Candela Sánchez Bellot

Amb el mes de Juny arriba una nova entrega de la sèrie d’entrevistes “Científics Errants”. La protagonista d’avui és la Candela, una alacantina de somriure fàcil que té la sorprenent capacitat de transmetre la seva passió per la neurociència a qui sigui… i en ni més ni menys que quatre idiomes! Instal·lada a Londres des de fa ja cinc anys, estudia el cervell per entendre com processem les emocions, i com aquestes ens ajuden a interpretar tot allò que ens envolta i a prendre les decisions adequades en cada moment. Però no us entretinc més, que us ho expliqui ella!

Read More »

Científics Errants | Entrevista a Clara Pons Duran

La Clara és una d’aquelles persones que ho encara tot amb una mirada positiva. Fins i tot quan li pregunto sobre la trista situació per la qual passa la ciència al nostre país i em parla sobre l’escassetat de recursos i la magresa de les poques beques que hi ha, ella acaba amb un “Però tampoc farem mala sang… cal aprofitar totes les oportunitats disponibles i no deixar-les escapar!”. Potser per això es dedica al que es dedica, i estudia el que estudia. Des del seu despatx a ISGlobal, a Barcelona, examina minuciosament dades que ningú més analitza per treure a la llum històries i realitats que altrament quedarien oblidades en un calaix. Incansable, no dubta a dirigir-se també a la premsa escrita per parlar de la seva feina o per denunciar la dura realitat de la investigació al nostre país. Avui ens parlarà de la seva recerca i la seva experiència investigant a Catalunya, però també sobre el camí que recorrem els investigadors, els dubtes i experiències que ens forgen, i alguns consells d’aquells que només ens dóna el temps.Read More »