Dormir com un peix sintagma verbal – dormir profundament sinònims – dormir pla, dormir com una marmota antònims – dormir com les llebres, dormir amb un ull obert
Ja són moltes les vegades que m’heu preguntat a què em dedico exactament. Què és, ben bé, el que faig tantes hores al laboratori, o de què serveix que un neurocientífic investigui com dormen els peixos o les mosques del vinagre. Una de les coses que em fascinen de la ciència és que tota pregunta, a part de respostes, porta més preguntes. Així que abans de respondre, us torno la pilota: us heu plantejat mai perquè dormim? O què és, exactament, el que ens fa estar cansats al final d’una llarga jornada? O fins i tot com és que hi ha nits en les que no podem aclucar l’ull de la calor que fa o dels nervis de la reunió de l’endemà, i en canvi altres nits dormim plans fins l’hora de dinar? Les respostes a aquestes preguntes no són d’interès exclusiu als humans. De fet, la majoria d’animals acaben fent una capcinada en un moment o altre del dia. Tant se val si ets un gat, un gos, o un peresós, dormir és igual d’important. Per què? De teories no en falten, però el cert és que encara no n’estem del tot segurs.
Si feu un cop d’ull al refranyer trobareu expressions com “dormir com una marmota”, “dormir com les llebres” o “dormir com un peix”. Segurament ja les coneixíeu, però he de reconèixer que m’ha fet gràcia descobrir que era possible “dormir com un peix”. I és que hi ha un peix en concret, el peix zebra, que és un model fascinant per estudiar el cervell i les seves funcions: és fàcil de mantenir en captivitat, el seu genoma conté l’equivalent íctic de la gran majoria de gens associats a malalties humanes, i durant les primeres setmanes de vida és petit i transparent, cosa que ens permet estudiar-ne el cervell mentre caça petits crustacis, decideix girar a la dreta o a l’esquerra per mantenir-se contracorrent, o fa una petita becaina.
Larves de peix zebra (Danio Rerio) nedant 5 dies després de néixer. Crèdit: Oriol Pavón.L’avenç tecnològic de les últimes dècades ha permès que ens sigui possible monitoritzar simultàniament centenars de petits peixos zebra i estudiar-ne el comportament de manera ininterrompuda durant dies. Si a això hi sumem la gran semblança que hi ha entre les dianes farmacològiques en mamífers i peix zebra i el fet que administrar un fàrmac a un peix zebra és tan senzill com dissoldre’l a l’aigua on neden, tenim la combinació perfecta per estudiar els efectes de centenars de fàrmacs en molt poc temps, accelerant enormement el descobriment i la transferència de nous tractaments a la clínica.
Exemple de monitorització continuada de 96 larves de peix zebra de forma simultània, amb detecció automàtica de moviment durant dies. Experiments com aquest permeten estudiar els cicles de son i vigília i com són alterats per diferents compostos farmacològics. Crèdit: Marcus Ghosh.Què té a veure tot això amb “dormir com un peix”? Molts dels compostos que actualment utilitzem per ajudar a tractar problemes del son són solubles en aigua i s’han utilitzat des de l’antiguitat. Alguns, fins i tot, els prenem regularment. La teïna del tè o la cafeïna del cafè que tan ens agrada prendre després de dinar són exemples de substàncies estimulants, mentre que la valeriana és utilitzada en infusions com a tranquil·litzant per ajudar-nos a dormir els dies que estem nerviosos. Aquests mateixos compostos els podem utilitzar per investigar quin efecte tenen en organismes com el peix zebra i en els circuits neuronals involucrats en la regulació del son.
Imagineu que tenim dos grups de peixos zebra i que podem fer un seguiment de cada peix de forma individual. Si administrem cafeïna només a un dels grups i els monitoritzem durant 48 hores veurem que primer entren en un període d’alta activitat que és seguit per una fase on dormen més que els que no han estat exposats a la cafeïna. El dia següent, tot torna a la normalitat i els dos grups són indistingibles. Sabem que la cafeïna és un estimulant neuronal que ens manté alerta i fa que el cervell treballi més intensament, però és això el que els fa dormir més o és simplement el fet de moure’s més del normal el que els fa caure rendits? Si enlloc de cafeïna exposem un dels grups a fàrmacs que incrementen l’activitat física, però no la neuronal, els dos grups dormen el mateix1.
Els resultats d’aquests i altres experiments semblen indicar que és la intensitat i la qualitat de les hores de vetlla, més que el total d’hores que estem desperts, el que determina com de necessari és tenir o no un son reparador. Però com tot resultat en ciència, això obre més preguntes de les que tanca. Què és el que s’acumula durant el dia com a conseqüència de l’activitat neuronal? Com es tradueix en “cansament”? I quina part del cervell en vigila els nivells i s’assegura de que dormim les hores necessàries per recuperar-nos? La recerca en models com el peix zebra ens pot portar més a prop de resoldre aquestes i altres quëstions.
De moment, i fins que tinguem més respostes, us deixo amb una reflexió del que hem après estudiant aquest petit peix a ratlles. Una estratègia per intentar dormir millor podria ser omplir el dia amb activitats que estimulen la ment com ara llegir o pintar, jugar a escacs, passejar tot xerrant amb algú, fer un puzzle o sudoku, o bé aprendre alguna cosa nova. Com amb tot, el que li funciona a un no necessàriament resol els problemes de l’altre, però tot és qüestió d’anar provant fins que trobem el que li va millor al nostre cervell. I és que “a bona son, no hi ha llit dur”.
Una abraçada molt forta,
El vostre nét.
1Reichert S, Pavón Arocas O, Rihel J (2019). The neuropeptide Galanin is required for homeostatic rebound sleep following increased neuronal activity. Neuron, 104(2):370-384 [link]
Imatge dels peixos zebra per Lynn Ketchum, cortesia de Oregon State University (link)
La Neurona Errant 
.jpg){kind=link}