Científics Errants | Entrevista a Ramon Roca

Judoka de naixement i biotecnòleg per vocació, el Ramon és el primer Científic Errant d’aquest 2018. En acabar el Grau en Biotecnologia a la UAB va prendre la difícil decisió d’omplir les maletes amb el judogi i la resta de possessions indispensables i mudar-se a Irvine, Califòrnia, a estudiar un Màster en Enginyeria Biomèdica. Bentornat a terres catalanes per començar un Doctorat en Biologia Molecular, ara aplica tot el que ha après a dissenyar, produir i posar a prova alternatives als antibiòtics convencionals. Amb ell parlarem sobre la gran amenaça que l’augment de resistències als antibiòtics suposa pel nostre futur immediat, sobre la importància de saber fracassar i d’aixecar-se de cada caiguda havent après alguna cosa, i sobre la necessitat de trobar l’equilibri entre la feina i el temps de desconnexió.

Read More »

Científics Errants | Entrevista a Marta Solans

Després d’una pausa per gaudir de l’estiu, tornem a la càrrega amb una nova entrega de “Científics Errants”. Avui, però, no hem de viatjar gaire lluny. Ens acostem a Girona per conèixer la Marta, una investigadora que s’escapa del clixé de científic de bata blanca. Biomèdica amb ànima de docent, va fer un Màster d’Indústria Farmacèutica i Biotecnològica seguit d’un parell d’anys treballant en una multinacional farmacèutica, per finalment llençar-se a la piscina i reenganxar-se al món de la investigació per fer un doctorat sobre l’epidemiologia del càncer. L’objectiu de la seva recerca? Trobar factors que augmentin o disminueixin la incidència i supervivència de la leucèmia limfàtica crònica. Parlem amb ella.

Read More »

Un matí qualsevol en la vida d’un neurocientífic

T’has preguntat mai com és el dia a dia d’un investigador? Què fan els científics quan entren als seus respectius Instituts i Laboratoris? Has dubtat mai sobre si la típica imatge d’una persona amb bata blanca i ulleres mirant líquids de colors realment reflecteix la realitat del món de la recerca? Res més lluny de la realitat! A continuació us deixo un relat curt que vaig escriure pel concurs dInspiraciència 2017, inspirat en els mesos que vaig passar a Oxford investigant els circuits neuronals que regulen el son en Drosophila. L’objectiu darrera d’aquesta petita història era el de descriure un matí qualsevol en el dia a dia d’un neurocientífic i intentar així trencar una mica aquests estereotips tan arrelats a la nostra societat. Val a dir que cada laboratori i cada persona és diferent, així que si teniu un familiar, amic o conegut que treballa en el món de la recerca us recomano totalment que li demaneu en què consisteix la seva feina i, si teniu la sort de viure-hi a prop, si us podria ensenyar el laboratori. Potser la realitat us sorprendrà! 

No m’allargo més, us deixo llegir tranquils! 

Read More »

Les albors de la Neurociència (IV): Renaixement

En el capítol anterior ens vam quedar en l’arribada de la Mort Negra i en el fracàs de la medicina basada en el dogma de l’Església i les ensenyances de Galè per plantar-li cara. La gent va començar a adonar-se que les sagnies no eren un remei eficaç contra una malaltia tant mortífera i les pràctiques utilitzades fins llavors van anar perdent credibilitat. Això va deixar lloc per l’aparició de noves idees i corrents de pensament, que al seu torn acabarien establint les bases dels canvis transformatius del Renaixament i traient el coneixement i progrés del letargi en el que es trobaven.

Del Renaixement, que engloba des de finals del segle XIV fins al XVI, segurament us en sonaran noms com Nicolaus Copèrnicus (Heliocentrisme), Paracels (pare de la Toxicologia) i artistes com Rafael i Miquel Àngel. Però donat que aquesta sèrie d’articles està centrada en la neurociència, avui m’agradaria parlar-vos de Leonardo da Vinci i Andreas Vesalius i de les seves contribucions a l’exploració i dissecció de l’anatomia humana.Read More »

La llegenda de la neurona errant

N’hi ha que diuen que en les nits de tempesta se’l pot veure navegant a tota vela, a vegades entre les ombres de la nit o entre la boira, a vegades en la distància, a vegades lliscant per sobre l’aigua, avançant encara que no faci vent. N’hi ha que diuen que “l’Holandès” es refereix al capità del vaixell, condemnat a navegar els mars per sempre i mai més trepitjar terra.

flying dutchman neuron

Read More »