Dormir com un peix

Dormir com un peix
sintagma verbal – dormir profundament
sinònims – dormir pla, dormir com una marmota
antònims – dormir com les llebres, dormir amb un ull obert

Ja són moltes les vegades que m’heu preguntat a què em dedico exactament. Què és, ben bé, el que faig tantes hores al laboratori, o de què serveix que un neurocientífic investigui com dormen els peixos o les mosques del vinagre. Una de les coses que em fascinen de la ciència és que tota pregunta, a part de respostes, porta més preguntes. Així que abans de respondre, us torno la pilota: us heu plantejat mai perquè dormim? O què és, exactament, el que ens fa estar cansats al final d’una llarga jornada? O fins i tot com és que hi ha nits en les que no podem aclucar l’ull de la calor que fa o dels nervis de la reunió de l’endemà, i en canvi altres nits dormim plans fins l’hora de dinar? Les respostes a aquestes preguntes no són d’interès exclusiu als humans. De fet, la majoria d’animals acaben fent una capcinada en un moment o altre del dia. Tant se val si ets un gat, un gos, o un peresós, dormir és igual d’important. Per què? De teories no en falten, però el cert és que encara no n’estem del tot segurs.

Read More »

Les albors de la Neurociència (II): el cervell a l’antiga Grècia

La setmana passada ens vam passejar pel Neolític i l’època precolombina, on vam descobrir que ja llavors es practicaven trepanacions, l’objectiu de les quals respondria a una o vàries teories que vam discutir breument (podeu llegir tota la història aquí). També vam descobrir la primera menció escrita al cervell, gràcies a la cultura egípcia i al Papir Smith (si teniu curiositat per saber quin és el jeroglífic de cervell, podeu trobar-lo a la Figura 3 d’aquest enllaç).

Alcmeon de Crotona
Figura 1. Alcmeon de Crotona (segle VI a.C.)

Amb una mica de sort, després de rellegir l’article anterior potser us sonarà una mica el nom d’Alcmeon de Crotona (Figura 1). Si bé és veritat que a dia d’avui sabem que no fou el primer en escriure sobre el cervell, Alcmeon de Crotona (segle VI a.C.) sí que va documentar una de les primeres disseccions del sistema nerviós de què es té constància, en la qual va descriure els nervis òptics alhora que va proposar el cervell com a òrgan central del pensament i les sensacions. Aquesta teoria va ser compartida per Anaxagoras, també del segle VI a.C., qui coincidia en proposar el cervell com a l’òrgan de la ment. No obstant això, i malgrat que aquest corrent del pensament acabaria promovent la reconsideració d’unes idees acceptades durant molt de temps, en aquell moment les idees d’Alcmeon de Crotona no van gaudir de la millor de les acollides.
Read More »

Edwin Smith Papyrus Neuroscience

Les albors de la Neurociència (I): Antiguitat

Ara que ja tenim l’itinerari marcat i ho tenim tot enllestit, ha arribat l’hora de llevar l’àncora i salpar cap al passat. Si pel motiu que sigui et vas perdre els preparatius, pots llegir la introducció aquí. Tot a lloc? Sí? Som-hi doncs!

800px-crane-trepanation-img_0507
Figura 1. Crani humà del Neolític (3.500 a.C.) trepanat amb sílex. Els marges cicatritzats indiquen que l’individu va sobreviure a la operació durant anys. [Wikimedia Commons / Museu d’Història Natural de Lausanne]

La primera etapa d’aquest viatge a les arrels de la neurociència ens porta molts, molts, però que molts anys enrere. Els primers indicis d’aquest interès per conèixer i entendre el funcionament del que veiem, del nostre cos, i en particular, del nostre cervell es remunten fins el Neolític (~10.000 a.C. fins ~3.000 a.C.), època de la qual s’han datat cranis amb forats provocats de forma deliberada, anomenats trepanacions, tals com el que teniu representat a la Figura 1. Tot i que els forats variaven en diàmetre i el procediment i estris amb els que es produïen diferien entre cultures, el fet que moltes de les trepanacions presentessin marges cicatritzats fa pensar que aquesta pràctica es duia a terme en pacients vius que sobrevivien a la operació. Una altra mostra de l’antiguitat d’aquesta pràctica n’és la troballa d’instruments que daten de l’època precolombina i que podien haver-se utilitzat per realitzar aquestes trepanacions (Figura 2).Read More »

Layer 5 Somatosensory cortex pyramidal neuron

Les albors de la Neurociència: Introducció

La neurociència és un camp molt vast de la investigació científica actual que en els darrers anys ha evolucionat ràpidament i ha donat resultats realment interessants pel que fa al coneixement del cervell i a les malalties que l’afecten. A més a més, dóna la casualitat que és un camp que des de fa uns anys em crida fortament l’atenció i al que, de moment, he decidit dedicar-me. Entendre com funciona el cervell (com sentim, com pensem, com dormim, entre d’altres funcions igualment fascinants) és una tasca a la qual actualment es dedica una gran quantitat de recursos, tan humans com econòmics. Malgrat això, i sense voler menystenir la noblesa de l’objectiu d’avançar el coneixement i de posar fre a les malalties que encara no comprenem, sempre he trobat graciós que, al cap i a la fi, aquesta aventura és la història d’un grup de (molts) cervells intentant entendre com en funciona un.

Dit això, trobo molt indicat que sigui ara, a tan sols unes setmanes de marxar a Londres per començar el Doctorat en Neurociència, que m’hagi vingut de gust desempolsar un treball que vaig fer l’últim any de carrera, ara fa 3 anys. Un treball dins de l’assignatura ‘Història de la Biologia’ i que vaig decidir titular ‘Les albors de la Neurociència‘.Read More »

La llegenda de la neurona errant

N’hi ha que diuen que en les nits de tempesta se’l pot veure navegant a tota vela, a vegades entre les ombres de la nit o entre la boira, a vegades en la distància, a vegades lliscant per sobre l’aigua, avançant encara que no faci vent. N’hi ha que diuen que “l’Holandès” es refereix al capità del vaixell, condemnat a navegar els mars per sempre i mai més trepitjar terra.

flying dutchman neuron

Read More »