El perquè de Científics Errants

Malauradament, avui en dia només sentim a parlar de científics i investigadors quan ja estan establerts i guanyen un premi o publiquen un article en una revista ‘important’. Deixant de banda el fet que la revista on surt publicat un descobriment no reflecteix necessàriament la qualitat o importància de la feina feta, en les comptades ocasions en les que la ciència arriba als telenotícies o a la premsa escrita se’ls dedica com a molt uns segons o una pàgina per mencionar de passada la culminació d’un projecte que l’investigador/a i el seu equip han estat desenvolupant durant anys. No és d’estranyar, doncs, que si demà aturéssim algú pel carrer el més probable és que fos incapaç de mencionar tres científics actuals i el tema en què treballen, però en canvi no tindria cap problema en explicar amb pèls i senyals els darrers esdeveniments esportius.

Si ens aturem per un segon a reflexionar sobre aquest fet, no trigarem a adonar-nos de que la trista realitat és que les fites esportives de tal jugador o tal equip no ens aporten més que un breu instant de distracció, positiu o negatiu segons el resultat del dia. Els títols, primes i contractes publicitaris que ells s’embutxaquen amb el seu esforç no aniran a parar al teu compte corrent. En canvi, els fruits de la ciència i la recerca ens beneficien a tots per igual i, a vegades, passen a constituir una part essencial de la nostra vida. Arribats a aquest punt potser val la pena recalcar que, contràriament al que podríem deduir de les esporàdiques aparicions de la ciència a la premsa, els grans descobriments com l’electricitat, el GPS i l’internet que tots fem servir, així com els antibiòtics i les vacunes que tantes vides han salvat, no apareixen d’un dia per l’altre. La majoria de descobriments científics comencen com un petit rierol en una muntanya remota*. De mica en mica, altres corrents hi desemboquen i n’augmenten el cabal successivament fins arribar a formar rius del calibre de l’Ebre o l’Amazones que nodreixen tantes i tantes hectàrees de terra. De la mateixa manera que l’Ebre està format per centenars de rierols convergents, la Ciència està formada per milers d’investigadors i investigadores incansables que avancen impulsats per una curiositat i una passió inesgotables i per l’empenta del cabal dels seus predecessors.

Però qui són tota aquesta gent de la que només veiem els noms sota el títol de tal o qual article? Qui són totes aquelles persones que, desconegudes per l’espectador, han treballat durant anys en l’equip del científic premiat i que han fet els experiments pels quals ara ha estat guardonat? Com és el seu dia a dia? Com veuen ells, el món i la ciència? Quin és el camí que segueixen per formar-se, investigar, i descobrir el que a la premsa surt sobredigerit i sota titulars sensacionalistes? Què hi ha, darrera de cada descobriment? Les respostes a aquestes i moltes altres preguntes són les que m’agradaria que tothom conegués, i és per això que he decidit començar una sèrie d’entrevistes amb l’objectiu de donar a conèixer el costat més humà de la ciència. I qui millor que aquells que treballen a primera línia per explicar-nos-el, des del seu propi punt de vista?

I què vull aconseguir, amb això? Doncs l’objectiu d’aquest projecte és doble, i va dirigit a dos perfils de lector a la vegada. D’una banda, m’agradaria arribar als científics del futur: a aquells nois i noies que tot just es plantegen si començar o no una carrera científica, i aquells que ja l’han començada i es plantegen cap a on porta tot això. A vosaltres, espero que les entrevistes us donin idees i opcions per explorar, però sobretot que us deixin clar que les possibilitats són infinites i que no importa gaire per on comences, ja que com veureu la majoria d’entrevistats acaba forjant el seu propi camí, moltes vegades totalment impredictible i allunyat de qualsevol cànon tradicional. D’altra banda (i ja acabo), m’agradaria arribar a familiars i amics, a coneguts i veïns, a mestres i periodistes i, si tinc sort, a algun polític amb ganes de canviar les coses o a algun futbolista amb ganes d’invertir en alguna cosa que repercuteixi en la societat. Amb aquestes entrevistes vull obrir-vos les portes al món de la ciència i us convido a preguntar i explorar amb nosaltres, a veure què passa dins d’un laboratori i a descobrir que el terme “científic” engloba mil i una persones i personalitats diferents treballant en mil i un temes diferents i que, si els en doneu la oportunitat, us sorprendran i us transportaran a un món ple de fets fascinants amagats a simple vista.

Aquest serà un projecte de cocció lenta, de manera que la llista d’entrevistes anirà creixent de mica en mica, i amb ella el ventall de perfils, punts de vista i itineraris que els protagonistes han recorregut. També serà un projecte canviant, en el qual cada cert temps aniré afegint coses noves al brou: les preguntes i temes tractats es podran anar adaptant al que a vosaltres més us interessi, així que no dubteu a posar-vos en contacte amb mi, a deixar un comentari, i a compartir-ho amb qui cregueu que li pugui agradar o servir d’alguna cosa. I ara sí, com a últim pensament, si hi ha una sola cosa que m’agradaria que us emportéssiu d’aquest projecte és que us piqui prou la curiositat com perquè la propera vegada que us trobeu un conegut que es dedica a la ciència, li pregunteu què és el que estudia i què espera descobrir. Qui sap, potser tindreu el privilegi de sentir parlar de primera mà d’uns experiments els resultats dels quals acabaran gestant un d’aquells descobriments que passaran a formar part essencial de les nostres vides.