Científics Errants | Entrevista a Clara Pons Duran

La Clara és una d’aquelles persones que ho encara tot amb una mirada positiva. Fins i tot quan li pregunto sobre la trista situació per la qual passa la ciència al nostre país i em parla sobre l’escassetat de recursos i la magresa de les poques beques que hi ha, ella acaba amb un “Però tampoc farem mala sang… cal aprofitar totes les oportunitats disponibles i no deixar-les escapar!”. Potser per això es dedica al que es dedica, i estudia el que estudia. Des del seu despatx a ISGlobal, a Barcelona, examina minuciosament dades que ningú més analitza per treure a la llum històries i realitats que altrament quedarien oblidades en un calaix. Incansable, no dubta a dirigir-se també a la premsa escrita per parlar de la seva feina o per denunciar la dura realitat de la investigació al nostre país. Avui ens parlarà de la seva recerca i la seva experiència investigant a Catalunya, però també sobre el camí que recorrem els investigadors, els dubtes i experiències que ens forgen, i alguns consells d’aquells que només ens dóna el temps.

1. Quina és la teva història? D’on vens, on ets ara i com has arribat fins aquí?

La meva història comença a Cerdanyola, d’on sóc, on he viscut tota la vida i on vaig anar a la universitat. A la UAB vaig estudiar Ciències Biomèdiques, però tot i trobar molt interessant la carrera no vaig acabar de trobar el meu lloc dins els camps de la ciència que havia anat coneixent.  Després d’un any de reflexió i recerca d’informació vaig topar amb el que realment podria arribar a agradar-me: la salut internacional com a eix transversal de moltes de les disciplines que ja coneixia. En especial, l’epidemiologia i l’anàlisi de dades em van acabar de convèncer. I aquí estic: vaig estudiar un màster en recerca clínica i salut internacional a la UB i vaig començar a treballar a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Fins fa pocs mesos no he començat el doctorat (ja se sap que les beques són complicades d’aconseguir), però realment ara em sento satisfeta amb el camí que de moment porto recorregut.

2. Podries destil·lar el teu projecte actual en l’equivalent d’un tweet sense argot científic?

Descric els determinants de la salut i les desigualtats que existeixen en matèria de salut de la dona, focalitzant-me en dones vulnerables (residents en països de baixa renta, adolescents, immigrants…).

Andalu Vila San Juan
Inequalities in women’s and girls’ health opportunities and outcomes: A report from sub-Saharan Africa. ISGlobal Barcelona Institute for Global Health and World Bank Group. December 2016. Foto credit: Andalu Vila San Juan

3. En quin moment, si és que hi va haver un moment clau, vas decidir que volies ser científica? Què li recomanaries a algú que no està 100% segur de voler dedicar-se a la ciència?

Sincerament, no tinc gens clar quin va ser aquest moment… però el que si que sé és que m’agraden les ciències des que tinc memòria, així que potser aquest moment es remunta molt lluny en el temps. Crec que la pregunta que s’ha de fer tothom és què vol aprendre, què vol conèixer en profunditat, i el lloc de feina ja arribarà. Crec que quan hem d’escollir uns estudis mai estem del tots segurs què volem fer, i em sembla del tot normal. La vida pot donar moltes voltes i podem equivocar-nos, però no crec que això sigui un problema. Penso que és millor embarcar-se a estudiar un camp que com a mínim ens interessa i acabar canviant de rumb més endavant, que no pas començar una carrera professional que des del principi no ens diu res. Si t’interessa la ciència, llança’t-hi! Sempre seràs a temps de dedicar-te a una altra cosa, però com a mínim hauràs guanyat coneixements i habilitats molt valuosos.

4. Què implica ser científic? Com és el teu dia a dia? Què és el que més i el que menys t’agrada?

Ser científic implica ficar-te dins la teva feina en cos i ànima. Treballes dia a dia en un projecte que no saps mai com acabarà. El teu objectiu és avançar i descobrir tant com puguis, però mai saps quin serà el resultat final. Ser científic també implica no saber exactament què estaràs fent d’aquí un o dos anys, senzillament estaràs investigant però pot ser difícil aventurar ben bé cap on haurà virat la teva recerca. A diferència de molts jo no treballo en un laboratori sinó en un despatx ja que les meves mostres són dades i les eines, ordinadors. El meu dia a dia consisteix en obrir l’ordinador i anar descobrint el que les dades poden dir-me, alhora que llegeixo molts articles, col·laboro i ajudo en altres projectes, redacto articles… Potser el que més m’agrada és el fet de tenir una feina poc previsible i que cada dia pot ser diferent a l’anterior. I el pitjor… diria que no poder treure’t mai del cap la teva recerca, ja que depèn de tu i no pots deixar de donar-hi voltes tot el dia.

5. Com compagines la vida científica amb la vida personal? Què fas quan no ets a la feina i què t’ajuda a desconnectar?

Tinc la sort de tenir uns bons horaris i prou flexibles. Com que no depenc dels timings habituals en un laboratori, puc fer la meva jornada en horari “normal” i marxar a casa a l’hora. Ara bé, el més complicat és desconnectar. Miro el correu de la feina al mòbil moltes vegades fora d’horari laboral, tot i que intento no contestar mai si no estic treballant en aquell moment. Cal distreure’s amb altres activitats, siguin les que siguin, però sobretot veure la llum del dia ajuda molt. Passejar, sortir a comprar, anar a córrer, fer escapades de cap de setmana… res fora de l’habitual! Potser destacaria com a principal hobby la lectura, perquè tot i no ser a l’aire lliure, m’ajuda a desconnectar durant els trajectes de casa a la feina i de la feina a casa. Llegeixo més d’una hora al dia només al transport públic!

6. La ciència és cada vegada més internacional, i molts investigadors decideixen emigrar en cerca de millors oportunitats. Què diries a la gent que dubta si quedar-se o marxar?

Per sort o per desgràcia he pogut quedar-me a casa i treballar fent el que m’agrada. Sóc conscient que ben pocs poden dir el mateix. Les experiències a l’estranger són molt enriquidores, però crec que no em penedeixo de seguir aquí. El món de la ciència es ple de col·laboracions, projectes multicèntrics, partners a l’altra punta del món, conferències internacionals… així que en algun moment o altre tens l’oportunitat de viatjar. L’any passat vaig tenir la sort de poder fer dues estances breus als EEUU (Washington DC, concretament) a la seu del Banc Mundial. Recomano l’experiència de treballar fora al 100%, encara que sigui per un breu període de temps. El fet d’anar-hi sol fa que t’omplis de valor i siguis capaç d’afrontar-ho tot, i a més a més coneixes com funciona la recerca fora del lloc on treballes. Aquestes experiències ens ajuden a veure que el que fem serveix per alguna cosa i ens fan sentir mes confiats pel fet d’haver estat capaços de defensar la nostra feina havent sortit de la nostra zona de confort.

7. En quina situació es troba la ciència al país on actualment treballes?

A Espanya la situació de la ciència és realment deplorable. Recentment he escrit una carta al director a un diari tot queixant-me de la situació precària dels contractes predoctorals i de la inactivitat de l’administració1, però tot això és només la punta de l’iceberg. No es considera la recerca com un pilar fonamental de la societat i les oportunitats de finançament que ofereix l’estat són escasses i poc quantioses.  Però tampoc farem mala sang… cal aprofitar totes les oportunitats disponibles i no deixar-les escapar!

1Podeu llegir la carta de la Clara seguint aquest enllaç.

8. Com vas trobar la teva posició actual? I el finançament? Quins recursos recomanaries a estudiants que estan buscant beques i posicions de màster/doctorat?

Actualment treballo a la Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva de ISGlobal, però abans d’arribar on sóc vaig haver de tocar altres àmbits dins el centre. Durant el màster vaig realitzar el projecte final sobre VIH i estat socioeconòmic sota la supervisió d’una (ara) companya economista de la salut. En acabar el màster vaig fer una estada  al grup de Chagas durant tres mesos. Vaig tenir la sort de no arribar a estar ni un mes parada del tot, perquè gràcies a l’experiència dins el centre, el boca-orella va fer que la meva cap actual em truqués per oferir-me la oportunitat d’unir-me a un projecte pel qual buscaven algú, i ara ja fa un any i mig que sóc dins el Grup de Salut Materna. He estat demanant beques durant tot un any i finalment al novembre me’n van concedir una. Cal dir que l’administració va tant lenta que just ara començo a cobrar-la, però fins ara he pogut treballar amb un contracte laboral que m’han pagat des del propi grup. Em sento molt afortunada perquè no tots els grups haguessin pogut pagar-me un sou.

Andalu Vila San Juan (2)
Inequalities in women’s and girls’ health opportunities and outcomes: A report from sub-Saharan Africa. ISGlobal Barcelona Institute for Global Health and World Bank Group. December 2016. Foto credit: Andalu Vila San Juan

9. A l’hora de decidir, quin factor va ser determinant en la teva elecció? I un factor que a priori no ho era, però que amb el temps ha resultat ser imprescindible per sentir-te bé on ets ara?

Per triar el grup en el que sóc ara no vaig haver de pensar massa perquè em van trobar ells a mi… però també us dic que qualsevol oferta no l’hagués acceptat. Cal que el tema de la recerca t’atregui, sinó acabaràs cremat amb el temps. Ara ho penso, i he tingut sort, perquè l’ambient de treball també és un punt molt important a tenir en compte, i això al principi no ho mires gaire. Penso que cal pensar també si estarem a gust al lloc on treballarem a banda de sentir-nos atrets pel projecte, perquè vulguis o no, hi passaràs moltes hores…

10. Què t’hauria agradat saber abans d’embarcar-te en un doctorat? Quin coneixement ha resultat ser extremadament útil en el teu camp i t’hauria agradat haver après durant la carrera?

Abans de començar el doctorat m’hauria agradat adquirir un munt de coneixements que ara vaig aprenent sobre la marxa. Suposo que li deu passar a tothom, et trobes que hi ha coses que no has fet mai i que has d’anar aprenent. Però ara que porto uns mesos crec que precisament és això el que s’espera d’un doctorat: aprendre. Així doncs, encara que em vegi perduda moltes vegades, crec que estic aprenent més que mai per mi mateixa. Durant la carrera hagués estat molt útil dedicar més hores a l’estadística, ja que una assignatura de curta durada no és suficient per entendre la complexitat de l’estadística. Ara bé, sempre som a temps d’aprendre més!

11. El món de la ciència és cada vegada més competitiu. En la teva opinió, a què donen més importància a l’hora de contractar: notes, universitat on has estudiat, laboratoris on has treballat, experiència internacional/extracurricular, tècniques i temes en els que has treballat…?

Probablement la meva experiència no sigui la mateixa que la d’altres companys, però en el meu cas es valora molt l’experiència i els temes en els quals has treballat. Parlo de la contractació per part d’un grup, ja que les beques són una altra història. Les notes són un punt necessari per obtenir ajudes econòmiques, així com l’experiència internacional, però crec que molts grups no hi donen tanta importància com que ja hagis treballat abans en el que ells fan i et vegin capaç de fer la feina.

12. Ens podries explicar breument el que vau descobrir en el teu primer article científic? Què hi ha darrera del text final? Quin camí segueix un descobriment, des de l’experiment en sí fins a la publicació?

El meu primer article va ser el projecte de final de màster. Tracta sobre els determinants de la infecció per VIH en una regió al sud de Moçambic2. Vam observar que l’elevada prevalença en aquesta regió es concentra sobretot en les dones i en la població més pobre (segons un índex de riquesa que nosaltres mateixos vam desenvolupar) i que té un pic al voltant dels 35 anys. Tot descrivint la situació a la regió queda clar quins són els col·lectius que requereixen una especial atenció a l’hora de prevenir les infeccions per VIH. És un article senzill però que m’encanta perquè vaig aprendre a analitzar dades, a fer servir un software estadístic i a escriure un article gràcies a ell. Les dades ja estaven preses amb anterioritat, però nosaltres vam aprofitar-les per treure’ls suc i revelar el que s’amagava darrera de tots aquells números. L’anàlisi de dades és un camp realment complex i des que dissenyes un anàlisi fins que el fas, el modifiques, hi afegeixes una variable nova, l’ajustes, el tornes a fer de nou… passen tantes coses que la publicació pot allargar-se molt. Però val la pena.

Pons-Duran et al 2016

2Podeu accedir a l’article en anglès seguint aquest enllaç.

13. Com ho fas per mantenir-te al dia de les publicacions científiques? Tens algun truc per organitzar i emmagatzemar el que has llegit?

Els gestors bibliogràfics són una de les eines més importants que faig servir en el meu dia a dia. Tot el que llegeixo i em sembla interessant ho emmagatzemo en carpetes a l’ordinador i vaig actualitzant el meu gestor de referències a poc a poc amb aquests articles descarregats. Faig servir Mendeley, però n’hi ha molts més. Fent servir el gestor puc organitzar els articles, posar-hi comentaris, marcar si els he llegit o no, buscar-los a través de paraules clau… és realment molt útil!

14. Explica’ns una veritat del món de la ciència:

Mai saps el que estaràs fent d’aquí a dos, cinc o deu anys! Mai!

15. Tens un pla B? Creus que les universitats donen suficient informació sobre possibles alternatives fora del món acadèmic? Què t’agradaria saber?

Ara mateix el pla B no el contemplo, queda massa lluny. Tinc quatre anys per endavant, així que quan acabi el doctorat (o estigui a punt) ja hi pensaré, però ara em costa veure què passarà. És clar que tinc idees, però no són més que això. No sé si quan acabi el doctorat n’estaré farta i voldré canviar radicalment, o si m’haurà agradat tant que no podré deixar mai la recerca. Crec que les universitats sí que tenen les eines per donar informació sobre sortides fora del món acadèmic, però no arriben a tots els estudiants de totes les branques. Hi ha graus que tenen sortides molt professionals, per tant ja se’ls dirigeix cap allà, però quan es tracta d’estudis relacionats amb la ciència l’oferta de sortides es veu reduïda. No vol dir que no hi hagi sortides fora del món acadèmic, però crec que potser la Universitat no s’esforça prou en fer-nos-les arribar. Cal realment fer un esforç per obtenir aquesta informació i fer-la accessible als estudiants, perquè sinó ens estem perdent un munt d’opcions que ens podrien agradar i on podríem contribuir enormement.

16. Un tema científic que sigui ‘trending’, i un que hauria de ser-ho:

El càncer en tots els seus àmbits és trending, i amb raó! Però trobo que molts altres temes també haurien de ser-ho. Per dir-ne un em quedaré amb el meu: la salut materna. La mortalitat materna presenta valors extremadament alts a algunes regions del planeta que són perfectament evitables amb recerca i intervenció mèdica i social.

17. Una científica a qui admiris:

Rosalind Franklin. No l’he triat perquè sigui una científica oblidada que la història no hagi mencionat sempre que calia, sinó perquè crec que es trobava en una situació semblant a la meva. Potser no va descobrir directament el model de la doble hèlix de l’ADN, però sense ella hagués estat impossible. Ella va fer la feina que no es veu però que fa falta. I això és el que ens passa també a molts científics (moltíssims), fem petites aportacions, a poc a poc, fins que algú descobreix o fa alguna cosa que realment és útil per a la societat i surt als diaris. No vull treure mèrit a aquests científics, ja que fan una feina tan important com la resta, però m’agradaria destacar també aquells que no veiem però que cada dia treballen per fer grans coses amb el seu granet de sorra.

18. Per acabar, ens podries deixar un consell per a futurs investigadors?

No us rendiu. Començar sempre és difícil a tot arreu, però en la recerca molt més. El finançament és escàs però cal intentar-ho i no desistir. Amb ganes i esforç es pot aconseguir!

 


Tens alguna pregunta que t’agradaria que aparegués a la següent entrevista, algun dubte al que t’agradaria trobar resposta, o fins i tot una persona amb un punt de vista o trajectòria que creus que tothom hauria de conèixer? Deixa un comentari o posa’t en contacte a través de twitter o del blog.

One thought on “Científics Errants | Entrevista a Clara Pons Duran

Leave your comment here

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s