Dormir com un peix

Dormir com un peix
sintagma verbal – dormir profundament
sinònims – dormir pla, dormir com una marmota
antònims – dormir com les llebres, dormir amb un ull obert

Ja són moltes les vegades que m’heu preguntat a què em dedico exactament. Què és, ben bé, el que faig tantes hores al laboratori, o de què serveix que un neurocientífic investigui com dormen els peixos o les mosques del vinagre. Una de les coses que em fascinen de la ciència és que tota pregunta, a part de respostes, porta més preguntes. Així que abans de respondre, us torno la pilota: us heu plantejat mai perquè dormim? O què és, exactament, el que ens fa estar cansats al final d’una llarga jornada? O fins i tot com és que hi ha nits en les que no podem aclucar l’ull de la calor que fa o dels nervis de la reunió de l’endemà, i en canvi altres nits dormim plans fins l’hora de dinar? Les respostes a aquestes preguntes no són d’interès exclusiu als humans. De fet, la majoria d’animals acaben fent una capcinada en un moment o altre del dia. Tant se val si ets un gat, un gos, o un peresós, dormir és igual d’important. Per què? De teories no en falten, però el cert és que encara no n’estem del tot segurs.

Read More »

Les albors de la Neurociència (VI): segles XVIII i XIX

Ha arribat l’hora de tancar la sèrie d’articles sobre les albors de la Neurociència, on hem viatjat als orígens de la neurociència per tornar navegant a través de la seva història. Com que ja fa uns mesos de l’última entrada, crec que el millor serà que fem un breu flashback per refrescar les nostres sinapsis: vam començar descobrint les trepanacions de l’era precolombina i els primers casos clínics relacionats amb el cervell documentats a l’Antic Egipte; tot seguit ens vam apropar a l’Antiga Grècia per conèixer les primeres teories postulades pels filòsofs grecs i com aquestes es van anar desenvolupant fins arribar a la doctrina de les cambres que es mantingué al llarg de l’Edat Mitjana; finalment, vam veure com l’arribada del Renaixement i les importants contribucions de Leonardo da Vinci i Andreas Vesalius van permetre establir les bases de l’anatomia, fisiologia i patologia modernes.

En l’últim article ens vam plantar al segle XVII, on vam ser testimonis dels raonaments i experiments que Descartes, Borelli i Swammerdam van dur a terme per intentar descobrir la naturalesa de l’spiritus animalis, el que llavors es creia que era la base del funcionament del sistema nerviós. En aquesta última etapa del viatge visitarem les idees de Monro i Galvani, i finalment arribarem a port amb les cabdals contribucions de Camilo Golgi i Santiago Ramón i Cajal, que van donar pas al naixement de la neurociència moderna.

cajalhippocampus1-e1514046799827.jpeg
Dibuix del circuit neuronal de l’hipocamp de ratolí. Santiago Ramón i Cajal. Histologie du Systeme Nerveux de l’Homme et des Vertebretes, Vols. 1 and 2 (Paris, 1911). Wikimedia Commons

Read More »

Un matí qualsevol en la vida d’un neurocientífic

T’has preguntat mai com és el dia a dia d’un investigador? Què fan els científics quan entren als seus respectius Instituts i Laboratoris? Has dubtat mai sobre si la típica imatge d’una persona amb bata blanca i ulleres mirant líquids de colors realment reflecteix la realitat del món de la recerca? Res més lluny de la realitat! A continuació us deixo un relat curt que vaig escriure pel concurs dInspiraciència 2017, inspirat en els mesos que vaig passar a Oxford investigant els circuits neuronals que regulen el son en Drosophila. L’objectiu darrera d’aquesta petita història era el de descriure un matí qualsevol en el dia a dia d’un neurocientífic i intentar així trencar una mica aquests estereotips tan arrelats a la nostra societat. Val a dir que cada laboratori i cada persona és diferent, així que si teniu un familiar, amic o conegut que treballa en el món de la recerca us recomano totalment que li demaneu en què consisteix la seva feina i, si teniu la sort de viure-hi a prop, si us podria ensenyar el laboratori. Potser la realitat us sorprendrà! 

No m’allargo més, us deixo llegir tranquils! 

Read More »

Primera colaboración con Principia!

Hoy me hace especial ilusión compartir por aquí mi primera colaboración con Principia. Si todavía no conocéis su proyecto, echadle un vistazo y descubriréis un universo donde la ciencia, las letras y el arte se unen para crear una experiencia única.

El relato que he escrito, titulado «Oda al pensamiento: primer movimiento» e ilustrado por Roca Madour, es una visión personal sobre la historia de lucha y superación de un joven tetrapléjico que se somete a un bypass nervioso, un tratamiento futurístico en gestación con el titánico objetivo de volver a conectar el cerebro con las extremidades tras una lesión medular. Quizá os suene de haber leído algo sobre el tema en las noticias el año pasado. El caso es que a mi me impresionó sobremanera y me inspiró a intentar escribir desde una perspectiva que no nos ofrecen los artículos científicos ni las notas de prensa, con el objetivo de compartir la ciencia desde un punto de vista más personal y vital. A continuación os dejo con el principio del relato. ¡Espero que os guste!Read More »

Científics Errants | Entrevista a Candela Sánchez Bellot

Amb el mes de Juny arriba una nova entrega de la sèrie d’entrevistes “Científics Errants”. La protagonista d’avui és la Candela, una alacantina de somriure fàcil que té la sorprenent capacitat de transmetre la seva passió per la neurociència a qui sigui… i en ni més ni menys que quatre idiomes! Instal·lada a Londres des de fa ja cinc anys, estudia el cervell per entendre com processem les emocions, i com aquestes ens ajuden a interpretar tot allò que ens envolta i a prendre les decisions adequades en cada moment. Però no us entretinc més, que us ho expliqui ella!

Read More »

Les albors de la Neurociència (V): segle XVII

Després d’un període centrat en altres projectes (i treballant en noves idees), tornem a la càrrega amb la sèrie de posts sobre els orígens i la història de la neurociència. Fins ara hem parlat sobre trepanacions a l’era precolombina i sobre els primers casos clínics relacionats amb el cervell documentats a l’antic egipte. També hem vist les primeres teories postulades pels filòsofs grecs i com es van seguir desenvolupant fins arribar a la doctrina de les cambres que es mantingué al llarg de l’Edat Mitjana. Finalment, en l’últim capítol vam veure com l’arribada del Renaixement i les importants contribucions de Leonardo da Vinci i Andreas Vesalius van permetre establir les bases de l’anatomia, fisiologia i patologia modernes. En el present article veurem els avenços que es van produir durant el segle XVII, de la mà de Descartes, Borelli i Swammerdam.Read More »

Les albors de la Neurociència (IV): Renaixement

En el capítol anterior ens vam quedar en l’arribada de la Mort Negra i en el fracàs de la medicina basada en el dogma de l’Església i les ensenyances de Galè per plantar-li cara. La gent va començar a adonar-se que les sagnies no eren un remei eficaç contra una malaltia tant mortífera i les pràctiques utilitzades fins llavors van anar perdent credibilitat. Això va deixar lloc per l’aparició de noves idees i corrents de pensament, que al seu torn acabarien establint les bases dels canvis transformatius del Renaixament i traient el coneixement i progrés del letargi en el que es trobaven.

Del Renaixement, que engloba des de finals del segle XIV fins al XVI, segurament us en sonaran noms com Nicolaus Copèrnicus (Heliocentrisme), Paracels (pare de la Toxicologia) i artistes com Rafael i Miquel Àngel. Però donat que aquesta sèrie d’articles està centrada en la neurociència, avui m’agradaria parlar-vos de Leonardo da Vinci i Andreas Vesalius i de les seves contribucions a l’exploració i dissecció de l’anatomia humana.Read More »