Dormir com un peix

Dormir com un peix
sintagma verbal – dormir profundament
sinònims – dormir pla, dormir com una marmota
antònims – dormir com les llebres, dormir amb un ull obert

Ja són moltes les vegades que m’heu preguntat a què em dedico exactament. Què és, ben bé, el que faig tantes hores al laboratori, o de què serveix que un neurocientífic investigui com dormen els peixos o les mosques del vinagre. Una de les coses que em fascinen de la ciència és que tota pregunta, a part de respostes, porta més preguntes. Així que abans de respondre, us torno la pilota: us heu plantejat mai perquè dormim? O què és, exactament, el que ens fa estar cansats al final d’una llarga jornada? O fins i tot com és que hi ha nits en les que no podem aclucar l’ull de la calor que fa o dels nervis de la reunió de l’endemà, i en canvi altres nits dormim plans fins l’hora de dinar? Les respostes a aquestes preguntes no són d’interès exclusiu als humans. De fet, la majoria d’animals acaben fent una capcinada en un moment o altre del dia. Tant se val si ets un gat, un gos, o un peresós, dormir és igual d’important. Per què? De teories no en falten, però el cert és que encara no n’estem del tot segurs.

Read More »

Un matí qualsevol en la vida d’un neurocientífic

T’has preguntat mai com és el dia a dia d’un investigador? Què fan els científics quan entren als seus respectius Instituts i Laboratoris? Has dubtat mai sobre si la típica imatge d’una persona amb bata blanca i ulleres mirant líquids de colors realment reflecteix la realitat del món de la recerca? Res més lluny de la realitat! A continuació us deixo un relat curt que vaig escriure pel concurs dInspiraciència 2017, inspirat en els mesos que vaig passar a Oxford investigant els circuits neuronals que regulen el son en Drosophila. L’objectiu darrera d’aquesta petita història era el de descriure un matí qualsevol en el dia a dia d’un neurocientífic i intentar així trencar una mica aquests estereotips tan arrelats a la nostra societat. Val a dir que cada laboratori i cada persona és diferent, així que si teniu un familiar, amic o conegut que treballa en el món de la recerca us recomano totalment que li demaneu en què consisteix la seva feina i, si teniu la sort de viure-hi a prop, si us podria ensenyar el laboratori. Potser la realitat us sorprendrà! 

No m’allargo més, us deixo llegir tranquils! 

Read More »

Primera colaboración con Principia!

Hoy me hace especial ilusión compartir por aquí mi primera colaboración con Principia. Si todavía no conocéis su proyecto, echadle un vistazo y descubriréis un universo donde la ciencia, las letras y el arte se unen para crear una experiencia única.

El relato que he escrito, titulado «Oda al pensamiento: primer movimiento» e ilustrado por Roca Madour, es una visión personal sobre la historia de lucha y superación de un joven tetrapléjico que se somete a un bypass nervioso, un tratamiento futurístico en gestación con el titánico objetivo de volver a conectar el cerebro con las extremidades tras una lesión medular. Quizá os suene de haber leído algo sobre el tema en las noticias el año pasado. El caso es que a mi me impresionó sobremanera y me inspiró a intentar escribir desde una perspectiva que no nos ofrecen los artículos científicos ni las notas de prensa, con el objetivo de compartir la ciencia desde un punto de vista más personal y vital. A continuación os dejo con el principio del relato. ¡Espero que os guste!Read More »

Sóc viatger

Sóc viatger. Sempre amunt i avall. Quan vaig començar la carrera, agafava cada dia el tren fins a l’Autònoma per estudiar Ciències Biomèdiques. Hora i mitja amunt. Hora i mitja avall. Des de Sant Joan de Vilatorrada, un poblet de catalans irreductibles al costat de Manresa.http://wvs.topleftpixel.com/photos/2007/10/rails_summerhil_yonge_tall_01.jpg

Després de quatre anys agafant el mateix tren, ja amb una carrera sota el braç, vaig canviar les T-10s per bitllets d’avió, i les vies del tren per carreteres entre els núvols. El primer destí va ser Munic, on vaig començar un Màster de Neurociències. En el transcurs dels dos anys que durava, el màster em va acabar regalant tres mesos a Amsterdam i sis més a Oxford, on vaig fer estades de recerca per aprendre a estudiar i entendre el funcionament del nostre cervell. L’últim avió ens ha portat, a mi i un munt d’experiències, de tornada a casa.Read More »