Sóc viatger

Sóc viatger. Sempre amunt i avall. Quan vaig començar la carrera, agafava cada dia el tren fins a l’Autònoma per estudiar Ciències Biomèdiques. Hora i mitja amunt. Hora i mitja avall. Des de Sant Joan de Vilatorrada, un poblet de catalans irreductibles al costat de Manresa.http://wvs.topleftpixel.com/photos/2007/10/rails_summerhil_yonge_tall_01.jpg

Després de quatre anys agafant el mateix tren, ja amb una carrera sota el braç, vaig canviar les T-10s per bitllets d’avió, i les vies del tren per carreteres entre els núvols. El primer destí va ser Munic, on vaig començar un Màster de Neurociències. En el transcurs dels dos anys que durava, el màster em va acabar regalant tres mesos a Amsterdam i sis més a Oxford, on vaig fer estades de recerca per aprendre a estudiar i entendre el funcionament del nostre cervell. L’últim avió ens ha portat, a mi i un munt d’experiències, de tornada a casa.

Ara que a l’espai de sota el braç, arraulit al costat de la carrera, s’hi ha fet lloc un màster, he decidit apretar el botó de pausa. Una pausa per deixar que soni un temps el soroll de fons, aquell que sempre està allà però que només sentim quan silenciem els altaveus. M’he pres un any per a mi, per pensar on faré el doctorat i per fer totes aquelles coses que els estudis m’han fet posposar. Caminaré un temps per dos camins paral·lels que encara no sé on em portaran. El primer, ara en off, coent-se entre bastidors, és el que em guiarà cap allà on sigui que acabi fent el doctorat. El segon, un rierol que ha anat guanyant cabal a base de tots aquells afluents que foren desviats o que tot just neixen, és una volta per tot de paratges inexplorats.

Així doncs, mentre busco i decideixo on faré el doctorat, he començat a aprendre a tocar la guitarra pel meu compte, he reprès el Judo, l’esport de tota la vida al lloc de tota la vida, he començat un blog per divulgar ciència, i on també escric per plaer, i m’he apuntat a un curs d’iniciació a la narrativa a l’Ateneu Barcelonès. Sempre he sigut de llegir molt, sobretot fantasia i misteri, i també d’escriure, sobretot a l’institut, on un professor de català em va fer descobrir una de les passions que tenia dins. Una passió que ha quedat durant molt de temps a l’ombra d’una altra passió, la ciència. Fins ara.

Ara, el tren l’agafo cada dilluns per arribar a una aula amb vistes a la Catedral, on escric i aprenc a escriure i on admiro uns paisatges, fins ara, desconeguts.

Segueixo sent viatger.


Escrit com a presentació personal el Dia 1 del curs d’Iniciació a la Narrativa.

Font de la imatge: http://wvs.topleftpixel.com/07/10/09/
http://wvs.topleftpixel.com/photos/2007/10/rails_summerhil_yonge_tall_01.jpg.

Leave your comment here

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s