Les albors de la Neurociència (II): el cervell a l’antiga Grècia

La setmana passada ens vam passejar pel Neolític i l’època precolombina, on vam descobrir que ja llavors es practicaven trepanacions, l’objectiu de les quals respondria a una o vàries teories que vam discutir breument (podeu llegir tota la història aquí). També vam descobrir la primera menció escrita al cervell, gràcies a la cultura egípcia i al Papir Smith (si teniu curiositat per saber quin és el jeroglífic de cervell, podeu trobar-lo a la Figura 3 d’aquest enllaç).

Alcmeon de Crotona
Figura 1. Alcmeon de Crotona (segle VI a.C.)

Amb una mica de sort, després de rellegir l’article anterior potser us sonarà una mica el nom d’Alcmeon de Crotona (Figura 1). Si bé és veritat que a dia d’avui sabem que no fou el primer en escriure sobre el cervell, Alcmeon de Crotona (segle VI a.C.) sí que va documentar una de les primeres disseccions del sistema nerviós de què es té constància, en la qual va descriure els nervis òptics alhora que va proposar el cervell com a òrgan central del pensament i les sensacions. Aquesta teoria va ser compartida per Anaxagoras, també del segle VI a.C., qui coincidia en proposar el cervell com a l’òrgan de la ment. No obstant això, i malgrat que aquest corrent del pensament acabaria promovent la reconsideració d’unes idees acceptades durant molt de temps, en aquell moment les idees d’Alcmeon de Crotona no van gaudir de la millor de les acollides.
Read More »

Edwin Smith Papyrus Neuroscience

Les albors de la Neurociència (I): Antiguitat

Ara que ja tenim l’itinerari marcat i ho tenim tot enllestit, ha arribat l’hora de llevar l’àncora i salpar cap al passat. Si pel motiu que sigui et vas perdre els preparatius, pots llegir la introducció aquí. Tot a lloc? Sí? Som-hi doncs!

800px-crane-trepanation-img_0507
Figura 1. Crani humà del Neolític (3.500 a.C.) trepanat amb sílex. Els marges cicatritzats indiquen que l’individu va sobreviure a la operació durant anys. [Wikimedia Commons / Museu d’Història Natural de Lausanne]

La primera etapa d’aquest viatge a les arrels de la neurociència ens porta molts, molts, però que molts anys enrere. Els primers indicis d’aquest interès per conèixer i entendre el funcionament del que veiem, del nostre cos, i en particular, del nostre cervell es remunten fins el Neolític (~10.000 a.C. fins ~3.000 a.C.), època de la qual s’han datat cranis amb forats provocats de forma deliberada, anomenats trepanacions, tals com el que teniu representat a la Figura 1. Tot i que els forats variaven en diàmetre i el procediment i estris amb els que es produïen diferien entre cultures, el fet que moltes de les trepanacions presentessin marges cicatritzats fa pensar que aquesta pràctica es duia a terme en pacients vius que sobrevivien a la operació. Una altra mostra de l’antiguitat d’aquesta pràctica n’és la troballa d’instruments que daten de l’època precolombina i que podien haver-se utilitzat per realitzar aquestes trepanacions (Figura 2).Read More »

Layer 5 Somatosensory cortex pyramidal neuron

Les albors de la Neurociència: Introducció

La neurociència és un camp molt vast de la investigació científica actual que en els darrers anys ha evolucionat ràpidament i ha donat resultats realment interessants pel que fa al coneixement del cervell i a les malalties que l’afecten. A més a més, dóna la casualitat que és un camp que des de fa uns anys em crida fortament l’atenció i al que, de moment, he decidit dedicar-me. Entendre com funciona el cervell (com sentim, com pensem, com dormim, entre d’altres funcions igualment fascinants) és una tasca a la qual actualment es dedica una gran quantitat de recursos, tan humans com econòmics. Malgrat això, i sense voler menystenir la noblesa de l’objectiu d’avançar el coneixement i de posar fre a les malalties que encara no comprenem, sempre he trobat graciós que, al cap i a la fi, aquesta aventura és la història d’un grup de (molts) cervells intentant entendre com en funciona un.

Dit això, trobo molt indicat que sigui ara, a tan sols unes setmanes de marxar a Londres per començar el Doctorat en Neurociència, que m’hagi vingut de gust desempolsar un treball que vaig fer l’últim any de carrera, ara fa 3 anys. Un treball dins de l’assignatura ‘Història de la Biologia’ i que vaig decidir titular ‘Les albors de la Neurociència‘.Read More »

Fantastic creatures and where to find them

It’s been a while since my last post in English, which means that ideas have been steadily accumulating in my ‘to write’ folder. Some of these ideas come from my own experience with PhD applications and interviews (and the help and advice I was selflessly offered), which hopefully will be of use for someone going through similar situations in the future. Other ideas are shaping up towards something like a series of interviews, with a focus on bringing out the people behind a sometimes dehumanised science.

But that’s not what I want to talk about today. Today I bring you nature at its wildest. Today I bring you three creatures that might as well appear in the upcoming J.K. Rowling movie. Well… Except the first one… The first one has enough movies already. Over the past couple of months I have read about some really curious fellows, and I decided to bookmark them and share them with you. Yes, yes, you can thank me later. For now, join me for a trip into some of the most fantastic and unimaginable corners of our planet.

Read More »

Fruit fly brain mushroom bodies

All you need is sleep

En este trabajo publicado en Current Biology [1], un equipo coordinado entre la Washington University en St. Louis y las Universidades de Oxford, Queensland y Surrey ha identificado un nuevo agente que induce sueño natural en moscas. Además, utilizando este y otros 2 mecanismos diferentes para inducir sueño, han descubierto que dormir restaura la memoria a corto y a largo plazo en dos modelos clásicos con déficits de memoria en moscas y también revierte las pérdidas de memoria en un modelo de Alzheimer.

2-all-you-need-is-sleep-mod-e1431376846793
Imagen: Representación de la estructura donde residen las memorias en el cerebro de Drosophila Melanogaster. Fuente: Dubnau, J.. 2012. Ode to the mushroom bodies. Science, 335:664–5.

Dormir es importante, pero no sabemos muy bien por qué. Si bien no hay escasez de teorías, la principal función del sueño está todavía por descubrir. La mayoría de estas teorías, no obstante, parecen indicar que una de las propiedades fundamentales del sueño es su capacidad para modular determinados aspectos de la plasticidad cerebral (además de ayudarte a superar la resaca, claro). A grandes rasgos, por plasticidad nos referimos a los procesos que modifican la conectividad entre neuronas y circuitos neuronales. Con esto en mente, Dissel et al. plantearon la hipótesis de que dormir más podría revertir déficits cognitivos en dos mutantes muy utilizados en el estudio de memoria en moscas.Read More »

Grasshopper mouse and Scorpion

El curioso caso del ratón que venció al escorpión

Este artículo fue escrito por Oriol Pavón Arocas y ha sido finalista en el primer Certamen de Divulgación YabberXDivúlgame 2016.

Grasshopper_mouse_scorpion
Southern Grasshopper Mouse vs. Scorpion. Credit: Matthew and Ashlee Rowe. Seen here.

Imaginad que, por un momento, la naturaleza se convierte en un cuadrilátero. En una esquina tenemos a un temible ejemplar de escorpión de la familia Buthidae (Centruroides sculpturatus), con un aguijón cargado de un veneno capaz de provocar picaduras intensamente dolorosas y potencialmente letales, paralizando a sus presas y ahuyentando depredadores. En la esquina opuesta, tenemos al aparentemente inofensivo ratón del desierto (Onychomys torridus) que, si nos fiamos del título de esta entrada, debe tener una arma secreta muy eficaz. Después de miles de años de evolución, el combate está a punto de empezar. Hagan sus apuestas. ¿Listas? Veamos el vídeo.
Read More »

Llega Pint of Science 2016

¿Os imagináis un sitio donde poder reunirnos y discutir tranquilamente de esos temas de los que oímos hablar a menudo, pero que nunca nos hemos parado a entender detenidamente? ¿Un sitio donde poder hablar, no entre nosotros, sino directamente con los expertos en el tema? ¿Y si os dijera que ese sitio es un bar? Sí, sí, donde las cervezas. ¿Y si os digo que esto es exactamente lo que llevan entre manos los organizadores de Pint of Science?

Durante tres días, del 23 al 25 de Mayo, y de forma simultánea en varios países del mundo (y con más de veinte ciudades en España) se celebra el festival Pint of Science. Este año, los organizadores han invitado algunos de los investigadores más punteros a compartir sus conocimientos contigo y a responder de forma divertida y accesible todas esas preguntas que bailotean por tu cabeza. Lo único que tienes que hacer es elegir tu tema, pedir una cerveza (para mí una Voll Damm, por favor) y ¡curiosear!

Pint of Science Bar

Para los que no seáis de Barcelona, podéis elegir vuestra ciudad y echar un ojo lo que os tienen preparado en este enlace. Para los que vivís en Barcelona y cercanías, tenéis siete bares para elegir. Cada bar se centra en un tema concreto: tecnología, nuestro cuerpo, mente y cerebro, el planeta Tierra, ciencia y sociedad, y física/química/astronomía. Podéis ver el listado completo aquí y curiosear un poco sobre cada charla y el bar donde se va a llevar a cabo.

A continuación os dejo una pequeña selección de las que personalmente me han parecido más interesantes, y a las que si no pasa nada voy a intentar asistir.Read More »