Les albors de la Neurociència (V): segle XVII

Després d’un període centrat en altres projectes (i treballant en noves idees), tornem a la càrrega amb la sèrie de posts sobre els orígens i la història de la neurociència. Fins ara hem parlat sobre trepanacions a l’era precolombina i sobre els primers casos clínics relacionats amb el cervell documentats a l’antic egipte. També hem vist les primeres teories postulades pels filòsofs grecs i com es van seguir desenvolupant fins arribar a la doctrina de les cambres que es mantingué al llarg de l’Edat Mitjana. Finalment, en l’últim capítol vam veure com l’arribada del Renaixement i les importants contribucions de Leonardo da Vinci i Andreas Vesalius van permetre establir les bases de l’anatomia, fisiologia i patologia modernes. En el present article veurem els avenços que es van produir durant el segle XVII, de la mà de Descartes, Borelli i Swammerdam.Read More »