Primera colaboración con Principia!

Hoy me hace especial ilusión compartir por aquí mi primera colaboración con Principia. Si todavía no conocéis su proyecto, echadle un vistazo y descubriréis un universo donde la ciencia, las letras y el arte se unen para crear una experiencia única.

El relato que he escrito, titulado «Oda al pensamiento: primer movimiento» e ilustrado por Roca Madour, es una visión personal sobre la historia de lucha y superación de un joven tetrapléjico que se somete a un bypass nervioso, un tratamiento futurístico en gestación con el titánico objetivo de volver a conectar el cerebro con las extremidades tras una lesión medular. Quizá os suene de haber leído algo sobre el tema en las noticias el año pasado. El caso es que a mi me impresionó sobremanera y me inspiró a intentar escribir desde una perspectiva que no nos ofrecen los artículos científicos ni las notas de prensa, con el objetivo de compartir la ciencia desde un punto de vista más personal y vital. A continuación os dejo con el principio del relato. ¡Espero que os guste!Read More »

Les albors de la Neurociència (V): segle XVII

Després d’un període centrat en altres projectes (i treballant en noves idees), tornem a la càrrega amb la sèrie de posts sobre els orígens i la història de la neurociència. Fins ara hem parlat sobre trepanacions a l’era precolombina i sobre els primers casos clínics relacionats amb el cervell documentats a l’antic egipte. També hem vist les primeres teories postulades pels filòsofs grecs i com es van seguir desenvolupant fins arribar a la doctrina de les cambres que es mantingué al llarg de l’Edat Mitjana. Finalment, en l’últim capítol vam veure com l’arribada del Renaixement i les importants contribucions de Leonardo da Vinci i Andreas Vesalius van permetre establir les bases de l’anatomia, fisiologia i patologia modernes. En el present article veurem els avenços que es van produir durant el segle XVII, de la mà de Descartes, Borelli i Swammerdam.Read More »

More fantastic creatures and where to find them

Although I still haven’t managed to watch the movie on Newt Scamander’s meanderings in New York, I’ve continued to keep tabs on some of the real and equally fantastic creatures that roam around this planet. I already wrote about some of them a while ago (you can check it out here), but the truth is that there are many more awaiting to be discovered and ready to blow our minds. Seriously, there are animals out there that do truly astounding things. If there is only one thing you can take from this post, let it be this TedTalk:Read More »

Tips on applying for a PhD

It’s that time of the year again. And no, I am not talking about Christmas. I am talking about Graduate School Applications. Chances are that if pursuing a Master’s or a PhD has crossed your mind you will already be in the midst of scanning through dozens of Programmes/Scholarships and trying to figure out a way to make your application stand out from the rest. It’s a very busy, stressful and time-consuming period, but also one that will determine the next few years of your life and career.

It’s hard to believe that only one year has gone by since I myself was going through this process. And I would certainly not be where I am today without the invaluable help, guidance, advice and corrections I got from the friends and colleagues who selflessly answered my many questions and shared their experience and tips with me. The idea behind this post is to try to give back and pass on those tips that helped me the most and write the entry I would’ve loved to read when I was on the hunt for a PhD.Read More »

Letters from my PhD

Oh shit it’s November!

This sentence pretty much summarises my experience in London so far. It also entails that it’s been a bit more than one and a half months since I moved to this humongous city to start my PhD. One and a half months that have gone, just like that. So it feels like the perfect moment to start a new section in my blog: a place where once a month(ish) I’ll try to write about how this PhD thingy is going. You can expect to find things about the Programme I’m in, the science and the life of a PhD student in London, and any other random things I fancy sharing in here.Read More »

Les albors de la Neurociència (IV): Renaixement

En el capítol anterior ens vam quedar en l’arribada de la Mort Negra i en el fracàs de la medicina basada en el dogma de l’Església i les ensenyances de Galè per plantar-li cara. La gent va començar a adonar-se que les sagnies no eren un remei eficaç contra una malaltia tant mortífera i les pràctiques utilitzades fins llavors van anar perdent credibilitat. Això va deixar lloc per l’aparició de noves idees i corrents de pensament, que al seu torn acabarien establint les bases dels canvis transformatius del Renaixament i traient el coneixement i progrés del letargi en el que es trobaven.

Del Renaixement, que engloba des de finals del segle XIV fins al XVI, segurament us en sonaran noms com Nicolaus Copèrnicus (Heliocentrisme), Paracels (pare de la Toxicologia) i artistes com Rafael i Miquel Àngel. Però donat que aquesta sèrie d’articles està centrada en la neurociència, avui m’agradaria parlar-vos de Leonardo da Vinci i Andreas Vesalius i de les seves contribucions a l’exploració i dissecció de l’anatomia humana.Read More »

Les albors de la Neurociència (III): Edat Mitjana

L’Edat Mitjana va ser una època força obscura pel que fa a la neurociència i al coneixement en general. En termes històrics, l’Edat Mitjana comença amb la caiguda de l’Imperi Romà al segle V, i segueix fins l’aparició dels canvis culturals i tecnològics que van seguir la Mort Negra i que van propiciar la transformació de la cultura europea al segle XV, donant lloc al Renaixement.

Com hem dit, durant l’Edat Mitjana a l’Oest el coneixement i l’aprenentatge van quedar estancats fins al tombant del segle XIV. Mentrestant, a l’Est filòsofs naturals com Avicenna sí que van tenir accés a tractats científics d’origen Grec i Romà. De fet, els àrabs van venerar, col·leccionar i traduir els treballs d’Hipòcrates, Aristòtil i Galè, i van basar els seus propis treballs en aquests. Però no va ser fins el segle XI que tot aquest coneixement va arribar a Europa gràcies a la reconquesta de l’Espanya musulmana i a l’entrada de tractats mèdics des de Salerno. Aquests fets van permetre disseminar el material custodiat pels àrabs així com les traduccions d’autors com Constantí l’Africà cap a altres parts d’Europa, on van propiciar un ressorgiment de l’interès en l’anatomia, la fisiologia i la medicina.Read More »