I woke up today feeling that it would be a writing day. It was about time, I should really be getting on with my motivation letters for PhD applications. But then this interesting post about how cuttlefish hold their breath to hide from predators caught my attention. It turns out that by covering their gills they decrease the generation of electrical signals in that area and thus make it more difficult for sharks to sense them.
Sóc viatger. Sempre amunt i avall. Quan vaig començar la carrera, agafava cada dia el tren fins a l’Autònoma per estudiar Ciències Biomèdiques. Hora i mitja amunt. Hora i mitja avall. Des de Sant Joan de Vilatorrada, un poblet de catalans irreductibles al costat de Manresa.
Després de quatre anys agafant el mateix tren, ja amb una carrera sota el braç, vaig canviar les T-10s per bitllets d’avió, i les vies del tren per carreteres entre els núvols. El primer destí va ser Munic, on vaig començar un Màster de Neurociències. En el transcurs dels dos anys que durava, el màster em va acabar regalant tres mesos a Amsterdam i sis més a Oxford, on vaig fer estades de recerca per aprendre a estudiar i entendre el funcionament del nostre cervell. L’últim avió ens ha portat, a mi i un munt d’experiències, de tornada a casa.Read More »
Some say it can be seen on stormy nights under full sail, sometimes at night or through the fog, sometimes in the distance, sometimes gliding above the water making great headway even in the lack of wind. Some say the Dutchman refers to the captain of the ship, a man cursed to sail the seas forever and never make land1.
N’hi ha que diuen que en les nits de tempesta se’l pot veure navegant a tota vela, a vegades entre les ombres de la nit o entre la boira, a vegades en la distància, a vegades lliscant per sobre l’aigua, avançant encara que no faci vent. N’hi ha que diuen que “l’Holandès” es refereix al capità del vaixell, condemnat a navegar els mars per sempre i mai més trepitjar terra.
La Neurona Errant 
